Alsàcia - Mercats de Nadal - desembre 2019

Alsàcia. Mercats de Nadal

Viatge organitzat per Promoviatges: del 13 al 16 de desembre de 2019

El grup està format per 35 viatgers, i tenim una guia que ens acompanya durant tot el viatge, a més d’una guia local pel cas de la ciutat d’Estrasburg i de la visita als pobles del voltant que són famosos pels seus mercats de Nadal.

Val a dir que aquesta regió d’Alsàcia celebra d’una forma molt important les festes de Nadal, en els mercats, en les guarnicions no solament dels mercats, sinó també dels carrers i cases particulars. S’hi gasten molts diners en posar la ciutat o el poble bonic i la gent que els visita ho fa d’una forma multitudinària. No hi fa res que faci fred, o que plogui, que pel que hem vist aquests dies del viatge i pel que ens expliquen, la pluja no acostuma a ser torrencial, sinó més aviat suau i es pot suportat prou bé.

Alsàcia, històricament, ha estat una regió que ha sigut la torna de moltes guerres, amb la qual cosa ha passat de ser francesa a ser alemanya, i vici-versa. Així, quan era un comtat, el 1648 per la pau de Westfalia va passar a formar part de França. El 1870 amb la guerra francoprussiana va passar a formar part d’Alemanya. En acabar la Primera Guerra mundial novament fou francesa, i quan la segona guerra mundial durant el Tercer Raich fou alemanya i finalment, el 1945 fou retornada a França.

Amb tota aquesta història resulta evident la influència alemanya i francesa a la regió, així com en la llengua pròpia de l’Alsàcia i en els costums. Un relat emotiu és el que va fer Alphonse Daudet en el seu llibre Les contes du lundi, concretament “La dernière classe”, en el que explica com un mestre francès el darrer dia, abans de ser altra vegada un poble alemany, explica la darrera lliçó de francès, amb presència de tot el poble, fins i tot dels analfabets que es lamenten de no haver après més coses de la llengua francesa, la que consideren la seva llengua.

Avui l’Alsàcia és una regió magnífica que fins i tot un se sorprèn que no tingui més turisme. Com ens diu la nostra guia és una espècie de rectangle situat entre la Selva Negra alemanya i els Vosges, el riu Rin és la frontera entre els dos països. Una vall molt oberta en la que un dels principals productes és la vinya i el vi.

La nostra guia ens fa estrenar un nou sistema de control del grup. Quan hem arribat a l’aeroport ens dona un número, i de tant en tant ens demana que ens numerem. Està bé el sistema i no cal passar llista que sempre és més molest.

El grup es relativament petit però el que la guia faci servir un sistema d’altaveu, enlloc d’un transmissor-receptor, resulta una forma una mica antiquada i poc pràctica de donar explicacions. Ens adaptem com podem, però seria bo que canviessin el sistema.

Dia 13 de desembre. Barcelona-Mulhouse

Vol Barcelona-Zuric. En realitat Estrasburg queda més a prop de Basilea, però el que hi hagi més vols a Zuric fa que s’hagi triat aquest aeroport com punt d’arribada i de sortida. El vol és de la companyia Swiss que és una companyia que dona la sensació de ser més civilitzada que altres que estem acostumats quant al tracte als passatgers, els espais dels seients i segurament també la puntualitat. En tot cas ja és una sorpresa que per entretenir els viatgers t’ofereixin un croissant o un petit entrepà, una beguda i un cafè. En realitat tots havíem previst que caldria proveir-se pel dinar o per arribar fins a l’hora de dinar, que seria a Mulhouse, però va anar força bé aquest entreteniment.

Així doncs aterrem a Zuric i agafem un autocar català amb conductor de Girona que serà el que disposarem durant tot el viatge. Unes dues hores llargues de viatge en el qual podem contemplar més o menys com és la regió.

Arribem a l’hotel Bristol*** de Mulhouse una mica més tard del previst, un hotel correcte, amb habitacions renovades i que sembla es dediquen a atendre grups com ara el nostre. Tenim el dinar preparat i després, tenim una estona per portar les coses a l’habitació i sortir a donar un tomb per veure el mercat de Nadal d’aquesta ciutat al temps que fem una visita al centre. Quan sortim ja és fosc, per la qual cosa llueixen més les il·luminacions. És difícil fer-se capaç de què hi ha d’interessant en aquesta ciutat. Donem un tomb pel centre i fem un tast del que són i seran els mercats de Nadal que anirem trobant. En essència els ciutadans i visitants d’aquesta ciutat i d’aquests mercats el que fan és sortir al carrer i menjar i beure en les diferents casetes de Nadal on hi ha una varietat de menjar i beure i a més alguna caseta on venen objectes pròpiament de Nadal. Com fa fred alguns ja ens llancem a tastar el vi calent —tant blanc com negre—, que t’escalfa el cos i no et perjudica les neurones ni el coneixement, doncs la beguda ha cremat pràcticament tot l’alcohol.

La plaça de la Reunió és el centre del barri antic. Una plaça on hi ha l’Església de Sant Esteban i l’antic edifici de l’ajuntament. Està ple de gom a gom, tothom menjant i bevent, deuen sopar al carrer. Plouen quatre gotes que no molesten i el fred es fa sentir segurament per ser el primer dia d’estada a Alsàcia. Hi ha moltes altres coses segurament d’interès que no veiem, con una exposició de trens, ja que en aquesta ciutat hi ha la fàbrica de trens Alstom.

Una de les particularitats de Mulhouse és que cada any inventen una tela nova, nou disseny, amb finalitats decoratives. En veiem una mostra e l’entrada de l’església.

Cadascú visita el que li sembla més interessant i com el camí de retorn és fàcil, tots tornem per sopar a hotel on ens donen un menjar correcte, però no gaire cuidat.
A Mulhouse hi va nèixer Alfred Dreyfus, protagonista del famós cas del judici manipulat que va provocar una sèrie de crítiques polítiques i socials que van commocionar França i que va ser una fita de l'antisemitisme, de tot això ens en hem assabentat al tornar del viatge i adonar-se que a Bacelona projectaven el film que es basa en aquest cas.

Dia 14 de desembre. Mulhouse-Estrasburg-Mulhouse

Hola, hola... avui anem a visitar Estrasburg, la capital de Alsàcia és moltes coses, entre elles el lloc on un capità de l’exèrcit va composar La Marsellesa, que va rebre  aquest nom perquè la van tocar i cantar els marsellesos a l’entrar a Paris (declaració de guerra de França a Àustria 1792). En realitat el nom de l’himne fou “Chant de guerre pour l'armée du Rhin”. L’alcalde d’Estrasburg va demanar al capità, de nom Claude Joseph Rouget de Lisle un himne patriòtic amb motiu d’aquella declaració i el aquest fou el resultat. Rouget va passar a la història sense a penes cap reconeixement. Només li va quedar l’honor de que les seves despulles, més tard, van ser traslladades a la Cúpula de l’Hotel des Invalides el 1915,  a prop de Napoleó.

Amb tot això arribem a Estrasburg i el primer que fem és una visita obligatòria, els lavabos, que ho tenen molt ben organitzat, a l’entrada dels pobles i ciutats hi acostuma a haver un espai gran, una espècie de parc, on els autobusos poden parar i els seus passatgers alleugerir la bufeta.  Comencem doncs la visita panoràmica a la ciutat per veure alguns dels edificis fora del recinte històric. Passem per un parc, el de l’Orangerie, ens explica la guia que Estrasburg té com a mascota la cigonya, i dins del parc hi ha un centre de recuperació d’aquests animals, veiem els nius, però de moment cap cigonya, i és que fa fred acostumen a emigrar. Arribem on hi ha els edificis de la UE. El Parlament, on parem per fer unes fotos i fins i tot entrem dins el recinte per gentilesa del guàrdia que ho permet, naturalment per immortalitzar la nostra vinguda. Veiem els altres edificis el del “Consell d’Europa” i el del “Palau dels drets de l’Home”. Més o menys al costat de zones verdes, del riu Ill i de canals que rodegen la ciutat. Acabat aquest recorregut ens acostem a la zona històrica. La Catedral de Notre Dame i, de seguida els carrers on els mercat de Nadal resulta esplèndid, animat, bonic, lluminós... És l’hora de dinar i anem cap al barri de La Petite France, al costat del riu Ill o d’un dels seus canals, la plaça Kleber, amb un avet enorme guarnit de Nadal, la plaça Gutemberg i els carrers i carrerons. Dinem molt bé, com gairebé en tot el viatge, i després, temps lliure per passejar i comprar coses inútils. Però ens ho passem molt bé.

La primera cosa que volem veure és la catedral, tot i que em sembla que no li vam donar prou importància. Hi havíem d’arribar mentre hi hagués llum, a poder ser, sol, perquè el rosetó (uns 15 metres de diàmetre) i les vidrieres, són importants. Crec que vam passar massa de pressa per davant de la façana principal i de les portes d’accés i les escultures magnífiques que hi havia.

A dins ens vam entretenir en contemplar el rellotge astronòmic. Del segle XVI, que diuen que els seus propietaris van deixar el rellotger cec perquè no en pogués fer un altre d’igual. El rellotger va avariar el mecanisme i ningú l’ha pogut reparar de nou, per més que vam veure bellugar els ninotets quan tocaven quarts. La famosa columna dels àngels (1225-1230), en la que superposen els Evangelistes, per sobre d'ells l'àngel anunciador i, de nou per sobre d'aquest, Jesucrist i els tres àngels que sostenen els instruments de la Passió.

Hi havia dins la catedral una exposició de pessebres de tot el món, bonica, però que ens va distreure de veure el que calia de la catedral. Pel que fa a la pròpia catedral havia sigut dissenyada amb dues torres. Finalment només se’n va construir una, en aquell moment va ser la catedral més alta del món (ara ja no). La torre de 142 metres d’alçada, una filigrana.

Després d’aquesta visita ja només ens queda veure els mercats. N’hi ha d’especialitzats, segons ubicació. Ja no sé ni els que vam veure. Molta gent, coses boniques. Menjar i beure. I ja satisfets, autocar i cap a l’hotel, a Mulhouse.

Dia 15 de desembre. Mulhouse-Obernal-Riquewhr-Mulhouse.

Avui ens toca la visita a pobles d’Alsàcia. Pobles relativament petits, però importants pels seus mercats nadalencs. En cadascun d’aquests pobles trobem un centre ben guarnit, les casetes de fusta típiques d’aquests mercats, les botigues adornades, els carrers amb llums, i molts visitants que venien d’altres contrades.

Costa recordar particularitats de cada poble que vam visitar. Iguals, però diferents. Amb constants de que tots ells el tema de les vinyes i el vi està a tots els comerços i botigues. Són productors de vins i les vinyes arriben fins ben a prop dels pobles. El vi per excel·lència, o el més conegut és el riesling.

Colmar és la ciutat més gran, ja no poble, i allí ens quedem a dinar.

Després, tornada cap al nostre hotel a Mulhouse.

Sopar a l’hotel, amb la sorpresa de que el cor d’una escola de música ens canta unes nadales, algunes d’elles ben conegudes per nosaltres. El menjador està compartir amb un grup de francesos que s’ho passen d’allò més bé. És la darrera nit que passem a l’hotel.

Dia 16 de desembre. Mulhouse-Barcelona.

Dia de tornada cap a casa, però encara ens queden coses per a veure. El nostre autocar ens porta a Zuric (menys de dues hores). En el pas de frontera ja veiem una cua de camions que han de passar el control fronterer, són les avantatges de no pertànyer a la UE, i s’hi poden tirar vàries hores esperant.

Nosaltres, turistes, passem sense problema. Ja som a Zuric, una ciutat gran, la més gran de Suïssa, amb uns 400 mil habitants i una àrea metropolitana d’uns 2 milions. És una ciutat financera per excel·lència de la que coneixem moltes coses gràcies a la Gürtel. La veritat és que no es veuen bancs -el diner no vol soroll- i tot resulta molt tranquil.

L’autocar ens deixa prop de l’estació de tren, una gran estació oberta, i després travessen un mercat on veiem una mica de tot, el més espectacular els cristalls de Swarovski, al voltant d’un arbre de Nadal. Sortim i seguim al costat del riu Limmat que desemboca al petit llac Zürichsee, per uns carrers on hi ha les botigues més luxoses. Passem a l’altra banda del riu per pujar fins una placeta on hi ha la catedral. No hi entrem, no hi ha temps. Retornem al pont que ens ha dut fins a la plaça on hi ha un mercat de Nadal. Quedem en retrobar-nos dins una estona i en un punt concret.  Tothom fa el que li ve de gust.

Re-emprenem el viatge en autocar fins un restaurant poc concorregut que ens donen un “típic” dinar de la zona -una botifarra amb patates- prou bo. Seguim fins a l’aeroport i sense cap incidència tornem a Barcelona.